EL CONCEPTE "SOUNDSCAPE"
És paisatge sonor el so d'una cafeteria, que és capaç d'evocar-nos olors, sensacions i sentiments intangibles, personals i alhora universals (8.30 del matí, abans d'entrar a treballar):
Cafeteria by lluisdelaflauta
És paisatge sonor el so d'un rierol (la Tordera al Montseny), dels ocells que l'habiten, de la remor dels arbres de ribera, de la natura que l'envolta i que ens porta sensacions úniques connectant a cadascú de nosaltres amb els imaginaris culturals i personals:
Tordera by lluisdelaflauta
Son també paistage sonor les corredisses rielleres dels nens sortint d'una escola:
Entrada Escola by lluisdelaflauta
Fins i tot és paisatge sonor l'atronadora presència dels reactors dels avions al Prat de Llobregat, que configuren una realitat sonora peculiar, agresiva i invasiva alhora:
Avió by lluisdelaflauta
Poden ser paisatge sonor els grunyits dels porcs d'una granja amb el seu so calent i olorós, tant ple de significat a les comarques interiors de Catalunya:
Porcs by lluisdelaflautaEl músic, compositor i pedadòg canadenc, Raymond Murray Schafer (1933) va conceptualitzar i definir el concepte "Sounsdscape" a mitjans del segle XX. Aquest concepte s'ha traduït (amb un cert grau de pèrdua d'informació) com a Paisatge Sonor.
Tot i que el terme català pot tenir connotacións de cert bucolisme pintoresc, en realitat fa referència a la totalitat del conjunt de sons que envolten a, genera o inclou una realitat espai-temporal, un indret, unes circumstancies o un temps...
És paisatge sonor el so d'una cafeteria, que és capaç d'evocar-nos olors, sensacions i sentiments intangibles, personals i alhora universals (8.30 del matí, abans d'entrar a treballar):
Cafeteria by lluisdelaflauta
És paisatge sonor el so d'un rierol (la Tordera al Montseny), dels ocells que l'habiten, de la remor dels arbres de ribera, de la natura que l'envolta i que ens porta sensacions úniques connectant a cadascú de nosaltres amb els imaginaris culturals i personals:
Tordera by lluisdelaflauta
Son també paistage sonor les corredisses rielleres dels nens sortint d'una escola:
Entrada Escola by lluisdelaflauta
Fins i tot és paisatge sonor l'atronadora presència dels reactors dels avions al Prat de Llobregat, que configuren una realitat sonora peculiar, agresiva i invasiva alhora:
Avió by lluisdelaflauta
Poden ser paisatge sonor els grunyits dels porcs d'una granja amb el seu so calent i olorós, tant ple de significat a les comarques interiors de Catalunya:
I per posar un darrer exemple, també resulta un complex paisatge sonor el so del transit de cotxes i persones a una gran ciutat, tant igual arreu i tant cambiant...
Carrer by lluisdelaflauta
Aquests són només algunes mostres a tall d'exemple. Les possibilitats són infinites i les trobem a tots els entorns:
El xup-xup d'una cassola a la cuina, el so profund d'algunes cadenes del vàter, algú batent ous per fer una truita, el so quasi imperceptible dels llàpissos o bolígrafs en els exàmens, el soroll atordidor de la selva, les tempestes, el fals aparent silenci del desert o l'alta muntanya etc, etc, etc.. En realitat qualsevol so que mereixi ser escoltat (i aquí probablement podríem incloure tots els sons de l'univers) forma part de l'àmpli entorn que delimita la idea de "soundscape".
En una societat tant tremedament visual com la nostra, la irrupció dels paradigmes associats al concepte de "paisatge sonor" han suposat una reconceptualització de l'escolta que, sens dubte, ens duu a redefinir, recodifcar i fins i tot, educar velles pràctiques.
Es evident, i les recerques sobre estils d'aprenentatge ho demostren, que cada cop més, estem passant d'uns codis verbals, on la paraula era un valor en si, a uns codis plenament visuals.
En aquest marc, hom creu que pot resultar interessat i enriquidor aturar-se a escoltar. Cercar el silenci. Prendre consciència dels sons que cada dia ens envolten, dels que ja no hi son, dels que arriben amb els nous estils de vida, d'aquells quasi imperceptibles i dels que ens inunden tant permanentment que el nostre cervell, en un acte heroic de supervivència, anul.la fins a fer-los desaparèixer del nostre conscient.
Ara be..
Pot semblar una pedanteria, però el cert és que, com tots els plaers, el de l'escolta també es pot modular i calen algunes claus que permeten obrir les portes a percebre en una nova dimensió.
IMPLICACIONS
En una societat tant tremedament visual com la nostra, la irrupció dels paradigmes associats al concepte de "paisatge sonor" han suposat una reconceptualització de l'escolta que, sens dubte, ens duu a redefinir, recodifcar i fins i tot, educar velles pràctiques.
Es evident, i les recerques sobre estils d'aprenentatge ho demostren, que cada cop més, estem passant d'uns codis verbals, on la paraula era un valor en si, a uns codis plenament visuals.
NO HAN TINGUT MAI LA PERCEPCIÓ DE QUE CADA COP S'ESCOLTA MENYS??
En aquest marc, hom creu que pot resultar interessat i enriquidor aturar-se a escoltar. Cercar el silenci. Prendre consciència dels sons que cada dia ens envolten, dels que ja no hi son, dels que arriben amb els nous estils de vida, d'aquells quasi imperceptibles i dels que ens inunden tant permanentment que el nostre cervell, en un acte heroic de supervivència, anul.la fins a fer-los desaparèixer del nostre conscient.
Ara be..
ES POT EDUCAR L'ESCOLTA?
Pot semblar una pedanteria, però el cert és que, com tots els plaers, el de l'escolta també es pot modular i calen algunes claus que permeten obrir les portes a percebre en una nova dimensió.
Aquest procés d'aprofundiment introspectiu a través de l'analisi (cognitiu, intelectual i emocional) del so és el que Schafer anomena com a NETEJA D'OÏDES. A través d'exercicis progressius, es proposa un camí de conscienciació acurada de l'escolta.
